Les Aurores Boreals
Que son les aurores boreals?
Lles aurores boreals o llums del Nord no són com en un principi es creia,la llum del sol que es reflexava per el gels de l'oceà àrtic o reflexada per vidres de gel en suspensió en l'aire,tampoc l'altura en la que es troben es tan baixa com es pensava.
La causa de la formació de les aurores boreals està en la interacció del vent solar amb el camp magnètic,la magnetosfera,que envolta la Terra ,ionosfera.
El Sol emet,contínuament i en totes les direccions,un flux de partícules cargades:-Electrons i protons,el que se’n diu plasma.
Les partícules de plasma “guiades” pel camp magnètic del Sol ,forma el vent solar que viatja a traves de l’espai a uns 400 km/s arriben a la Terra en 4 o 5 dies.
Les aurores boreals varíen en la seva forma,estructura i colors que a més canvien ràpidament amb el temps.
Durant una nit,la aurora pot començar com un arc aillat molt allargat que es va extenent a l'horitzó generalment en direcció d'est-oest.A la mitja l'arc pot començar a augmentar la seva brillantor i poden formarse ones al llarg de l'arc així com també com línies verticals que s'ha semblen a prims raigs de llum. I d'un moment a l'altre tot el cel pot omplirse de bandes, espirals i rajos de llum que es mouen ràpidament d'un lloc a l'altre.
Les zones on es poden veure més sovint les aurores boreals correspon anelles o millor dit ovals centrats en els pols magnètics (nord i sud) com es pot veure en la fotografia, feta des de l’espai ,en la que es veu la terra amb dos aurores boreals simultànies.
-La "zona d' aurores del nord" s’estén per Alaska,nord de Canadà,surt de Grenlàndia, Islàndia, nord de Noruega i Rússia.-La "zona d'aurores del sud" es troben en la Antàrtica i al sud de l’oceà Pacífic.En aquets ovals la freqüència de aurores al any es d'unes 240 nits, disminuint aquesta freqüència,tant a dins com a fora de l'oval.
Aurora en altres planertes!
Una aurora boreal va ser recentment detectat a Mart per la nau espacial Mars Express durant les seves observacions del planeta en 2004, amb resultats publicats en l'any següent. Mart té un camp magnètic més feble que la terra, i fins i tot aleshores es va pensar que la manca d'un fort camp magnètic que sigui impossible dur a terme. S'observà que el sistema d'aurores a Mart és molt similar a la Terra, i comparable al de les nostres tempestes de baixa i mitja intensitat. A mesura que el planeta està sempre adreçada al nostre planeta amb el seu primer dia, l'observació de les aurores només és possible a través de la investigació de la nau espacial del planeta vermell costat nit i mai de la Terra.
Venus, que no té camp magnètic també mostra el fenomen en el qual les partícules de l'atmosfera són ionitzats directament pels vents solars, un fenomen també present a la Terra.
